Grupo

miércoles, 11 de junio de 2008

Introducción

Al largo de cuatro días hemos realizado un crédito de síntesis, cuya función principal era conocer la ciudad dónde vivimos, Barcelona. Cada día hemos tenido un itinerario diferente. Los itinerarios eran los siguientes: L'Eixample, El Barrio Gótico, Las Ramblas y Montjuic. La organización ha sido fundamental, ya que al preparar el recorrido el día anterior, podíamos movernos con más soltura.
Este crédito nos ha servido mucho, ya que hemos conocido lugares de nuestra ciudad que no sabíamos ni de su existencia.


Introducció

En 1855 l'Ajuntament de Barcelona, malgrat que no havia intervingut directament en ell, considera inicialment el projecte d'eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. El pla defineix una ciutat jardí amb grans espais oberts, els edificis, de només tres plantes estan molt distants entre si separats amb amples carrers i no existeix diferenciació entre classes socials a l'ésser tots els seus carrers iguals. Aquest cúmul de circumstàncies provoca que la burgesia de l'època considerés la seva proposta com un balafiament de terreny, existint un clar conflicte d'interessos entre les parts. Les protestes d'aquesta burgesia i la seva indubtable influència política fa que l'ajuntament faci marxa enrere i rebutgi el pla inicialment aprovat.
Davant l'aprovació del projecte de Rovira i Trias en 1860, el govern central de Madrid imposa pocs mesos després, per Reial decret, el pla d'Ildefons Cerdà, començant gairebé immediatament la seva execució, no sense les protestes del poble barceloní. No obstant això, i fruit tal vegada de les fortes pressions, el propi Cerdà en 1863, retoca lleugerament el seu pla per a augmentar la superfície edificable
El trapezi format per Passeig de Gràcia, Diagonal, Passeig Sant Joan i Gran Via te un permietre aproximat de 3’5km i una area de 662.150 m2.
Esplugues va contribuir en la construcció d’edificis modernistes ja que importaven les rajoles d’una fabrica de ceràmica anomenada Pujol i Bausis, l’any de creació va ser el 1858 i el de tancament el 1960. Aquestes rajoles les van utilitzar arquitectes com Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí, Domènech i Montaner...

Les característiques que —en general— permeten reconèixer a l'«Art Nouveau» decoratiu pròpiament dit són:
-La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
- L'ús de la línia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última és molt freqüent l'ús de la cridada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat “Art decó” pel que de vegades se li sol confondre amb l'Art Nouveau.
-Hi ha també una tendència a la estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
-Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
-Una actitud tendent a la sensualitat i a la complacència dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'eròtic en alguns casos.
-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, Egipte antic, la cultura clàssica grecoromana).

Eixample

Al Passeig de Gràcia, en el tram comprès entre els carrers Aragó i Consell De Cent, es troba l' Illa de la Discòrdia. Rep aquest nom perquè acull tres edificacions dels millors arquitectes de la Barcelona Modernista: Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Gaudí. L’obra de l' arquitecte Lluís Domènech i Montaner va ser construïda entre els anys 1902 i 1906. Entre els anys 1890 i 1900, Josep Puig i Cadafalch va construir aquest preciós edifici d' inspiració gòtica. La casa Batlló es va construir entre els anys 1904 i 1906.




Quan ja havíem observat prou aquesta illa vam creuar Passeig de Gràcia i vam agafar el carrer consell de cent, per aquest vam arribar al carrer Pau Clarís el qual no vam poder observa molt bé ja que justament a l’esquerra trobàvem el Passatge Permanyer, un carrer de cases a dues bandes separades per un estret passatge de pedra, totes les cases estaven pintades amb colors càlids i clars, no em va semblar res de l’altre món així que ràpid vam continuar el nostre recorregut.

Pujant per el carrer Roger de Llúria a la dreta, en el carrer Aragó vam topar amb l'actual parròquia de la Concepció, que correspon a l'antiga església i claustre de Santa Maria de Jonqueres, que originalment estaven situats on avui hi ha l'edifici de la Caixa de Via Laietana. El convent havia estat enderrocat el 1868 i, entre 1869 i 1871, l'església i el claustre van ser traslladats al seu actual emplaçament, operació que va dirigir Jeroni Granell, tot i que amb diverses modificacions respecte a l'obra gòtica. No se el motiu del seu trasllat.

Al sortir de l’església de la Concepció al carrer València vam agafar el carrer Bruc fins a diagonal, al arribar a diagonal però sobre dels arbres sobresortien unes punxes, allò era la casa Terrades (casa de les punxes) es va construir el 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. El Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al gòtic europeu. Una de les característiques d'aquest edifici són les seves sis torres, coronades per agulles de forma cònica el que li va donar el nom popular de casa dels punxes.

Ben vista la casa Terrades ens vam dirigir seguint la Diagonal a la casa del baró de Quadres, el que actualment es una biblioteca, vam sortir per una altre porta que donava al carrer Roselló desde el qual vam agafar Passeig de Gràcia fins a la Casa Milà.

La Casa Milà, anomenada popularment La Pedrera, és obra de l'arquitecte català Antoni Gaudí i va ser construïda entre els anys 1906 i 1910 en l'estil modernista català, Gaudí te altres obres important a Barcelona com la casa Batlló, la Sagrada Família i el parc Güell. Actualment en la casa Milà es pot visitar les golfes, el terrat i un pis de luxe. Al acabar la visita guiada vam agafar el metro fins a Sagrada Família.

Sagrada Familia

Al sortir del metro ens vam trobar la impresionant Sagrada Família que es l’obra més famosa de Gaudí, a la que va dedicar tota la seva vida fins a l’extrem de que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop la construcció. A senyalar, que es l’únic gran temple actualment en construcció a tot el mon. Aquest edifici consta de tres façanes:

La façana del naixement és situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'esperança, la caritat i la fe. Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, es troba un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau) simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (Khi) que és la simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.

La façana de la passió consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les virtuts teologals, com a la façana del Naixement. El porxo té sis columnes semblants a ossos, inclinades de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit columnetes.Per a la façana de la Passió o de Ponent, situada al carrer de Sardenya, Antoni Gaudí el 1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per a un monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic.

En la façana de la GLoria Gaudí va situar una gran escalinata,que crearà un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'Infern, i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà hi ha d'haver un brollador amb un raig d'aigua de 20 metres d'altura davant de la capella baptismal i, a l'altre costat, davant la capella del Santíssim, una teiera on cremi el foc de l'Eucaristia; tot això és exposat en un estudi de dibuix de l'any 1916. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».

Introducció

De bon matí vam quedar a la parada de la Sardana per agafar el tranvia i anar fins a Palau Reial, on hi agafarem el metro linia3, fins a Calalunya. Quan vam arribar ens esperaven els professors davant la font de Canaletes on començariem el recorregut.

Entrevista a un turista

martes, 10 de junio de 2008

S- Hi, good morning. Can we make you some questions, please?
We are doing a final course project and we need to ask some questions to a turist.

T- Yes of course, no problem! You can begin!

S- Thank you very much. What's your name?

T- My name is Chris.

S- O.K. Chris, how old are you?

T- I'm twenty-two.

S- Where are you from?

T- I'm from Amsterdam, Holland.

S- Do you like Barcelona, Chris?

T- Oh yes,I love it,I like a lot.

S- How long do you want to stay in Barcelona?

T- I will stay for a week.

S- what do you like of Barcelona?

T- Oh! Firstly the food,I love Spanish food. Also,I love the monuments and the architecture: Gaudí, Gotic area, churches, cathedrals...

S- have you gone to the beach?

T- Not yet,I want to go to Sitges tomorrow.

S- O.K. It's all Chris, thank you very much.

T- Bye, bye boys, good luck!

BARRI GOTIC


La plaça de Catalunya és el cor de Barcelona:
A dalt de l'edifici d'un important banc es troba la representació d'un deu grecoromà. Només mirar cap a dalt de l'edifici es veuen les escultures del grecoromans. Aquesta representació es Mercuri o Ermes, l'hem reconegut per la seva forma. Es reconeix fàcilment perquè te una cama cap endarrere.
De l'actual cor de la ciutat el de la ciutat antiga. Hem fet un viatge al passat de Barcelona i ens maregem i uns perdem per aquest laberint perfectament estructurat que es diu Barri Gòtic.
Abans d'iniciar el recorregut, ens podem acostar a la cantonada amb les rambles on hi trobarem una escultura. Aquesta escultura esta dedicada a Catalunya y a Francesc Macià, president de la generalitat de Catalunya, on també hi ha una inscripció que diu així:
''Així heu de voler Catalunya com tantes vegades jo l'he promesa al poble: Políticament, lliure, socialment justa, econòmicament prospera i espiritualment gloriosa.'' Data: 1932