Conèixer Barcelona G5

Grupo

2008-06-11T20:00:00.001+02:00

Introducción

Al largo de cuatro días hemos realizado un crédito de síntesis, cuya función principal era conocer la ciudad dónde vivimos, Barcelona. Cada día hemos tenido un itinerario diferente. Los itinerarios eran los siguientes: L'Eixample, El Barrio Gótico, Las Ramblas y Montjuic. La organización ha sido fundamental, ya que al preparar el recorrido el día anterior, podíamos movernos con más soltura.
Este crédito nos ha servido mucho, ya que hemos conocido lugares de nuestra ciudad que no sabíamos ni de su existencia.

Introducció

2008-06-11T17:56:00.001+02:00

En 1855 l'Ajuntament de Barcelona, malgrat que no havia intervingut directament en ell, considera inicialment el projecte d'eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. El pla defineix una ciutat jardí amb grans espais oberts, els edificis, de només tres plantes estan molt distants entre si separats amb amples carrers i no existeix diferenciació entre classes socials a l'ésser tots els seus carrers iguals. Aquest cúmul de circumstàncies provoca que la burgesia de l'època considerés la seva proposta com un balafiament de terreny, existint un clar conflicte d'interessos entre les parts. Les protestes d'aquesta burgesia i la seva indubtable influència política fa que l'ajuntament faci marxa enrere i rebutgi el pla inicialment aprovat.
Davant l'aprovació del projecte de Rovira i Trias en 1860, el govern central de Madrid imposa pocs mesos després, per Reial decret, el pla d'Ildefons Cerdà, començant gairebé immediatament la seva execució, no sense les protestes del poble barceloní. No obstant això, i fruit tal vegada de les fortes pressions, el propi Cerdà en 1863, retoca lleugerament el seu pla per a augmentar la superfície edificable
El trapezi format per Passeig de Gràcia, Diagonal, Passeig Sant Joan i Gran Via te un permietre aproximat de 3’5km i una area de 662.150 m2.
Esplugues va contribuir en la construcció d’edificis modernistes ja que importaven les rajoles d’una fabrica de ceràmica anomenada Pujol i Bausis, l’any de creació va ser el 1858 i el de tancament el 1960. Aquestes rajoles les van utilitzar arquitectes com Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí, Domènech i Montaner...

Les característiques que —en general— permeten reconèixer a l'«Art Nouveau» decoratiu pròpiament dit són:
-La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural però amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic entrellaçant-se amb el motiu central.
- L'ús de la línia corba i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última és molt freqüent l'ús de la cridada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat “Art decó” pel que de vegades se li sol confondre amb l'Art Nouveau.
-Hi ha també una tendència a la estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
-Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
-Una actitud tendent a la sensualitat i a la complacència dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'eròtic en alguns casos.
-La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues (Japó, Egipte antic, la cultura clàssica grecoromana).

Eixample

2008-06-11T17:55:00.002+02:00

Al Passeig de Gràcia, en el tram comprès entre els carrers Aragó i Consell De Cent, es troba l' Illa de la Discòrdia. Rep aquest nom perquè acull tres edificacions dels millors arquitectes de la Barcelona Modernista: Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i Gaudí. L’obra de l' arquitecte Lluís Domènech i Montaner va ser construïda entre els anys 1902 i 1906. Entre els anys 1890 i 1900, Josep Puig i Cadafalch va construir aquest preciós edifici d' inspiració gòtica. La casa Batlló es va construir entre els anys 1904 i 1906.

Quan ja havíem observat prou aquesta illa vam creuar Passeig de Gràcia i vam agafar el carrer consell de cent, per aquest vam arribar al carrer Pau Clarís el qual no vam poder observa molt bé ja que justament a l’esquerra trobàvem el Passatge Permanyer, un carrer de cases a dues bandes separades per un estret passatge de pedra, totes les cases estaven pintades amb colors càlids i clars, no em va semblar res de l’altre món així que ràpid vam continuar el nostre recorregut.

Pujant per el carrer Roger de Llúria a la dreta, en el carrer Aragó vam topar amb l'actual parròquia de la Concepció, que correspon a l'antiga església i claustre de Santa Maria de Jonqueres, que originalment estaven situats on avui hi ha l'edifici de la Caixa de Via Laietana. El convent havia estat enderrocat el 1868 i, entre 1869 i 1871, l'església i el claustre van ser traslladats al seu actual emplaçament, operació que va dirigir Jeroni Granell, tot i que amb diverses modificacions respecte a l'obra gòtica. No se el motiu del seu trasllat.

Al sortir de l’església de la Concepció al carrer València vam agafar el carrer Bruc fins a diagonal, al arribar a diagonal però sobre dels arbres sobresortien unes punxes, allò era la casa Terrades (casa de les punxes) es va construir el 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. El Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al gòtic europeu. Una de les característiques d'aquest edifici són les seves sis torres, coronades per agulles de forma cònica el que li va donar el nom popular de casa dels punxes.

Ben vista la casa Terrades ens vam dirigir seguint la Diagonal a la casa del baró de Quadres, el que actualment es una biblioteca, vam sortir per una altre porta que donava al carrer Roselló desde el qual vam agafar Passeig de Gràcia fins a la Casa Milà.

La Casa Milà, anomenada popularment La Pedrera, és obra de l'arquitecte català Antoni Gaudí i va ser construïda entre els anys 1906 i 1910 en l'estil modernista català, Gaudí te altres obres important a Barcelona com la casa Batlló, la Sagrada Família i el parc Güell. Actualment en la casa Milà es pot visitar les golfes, el terrat i un pis de luxe. Al acabar la visita guiada vam agafar el metro fins a Sagrada Família.

Sagrada Familia

2008-06-11T17:49:00.002+02:00

Al sortir del metro ens vam trobar la impresionant Sagrada Família que es l’obra més famosa de Gaudí, a la que va dedicar tota la seva vida fins a l’extrem de que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop la construcció. A senyalar, que es l’únic gran temple actualment en construcció a tot el mon. Aquest edifici consta de tres façanes:

La façana del naixement és situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'esperança, la caritat i la fe. Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, es troba un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau) simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (Khi) que és la simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.

La façana de la passió consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les virtuts teologals, com a la façana del Naixement. El porxo té sis columnes semblants a ossos, inclinades de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit columnetes.Per a la façana de la Passió o de Ponent, situada al carrer de Sardenya, Antoni Gaudí el 1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per a un monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic.

En la façana de la GLoria Gaudí va situar una gran escalinata,que crearà un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'Infern, i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà hi ha d'haver un brollador amb un raig d'aigua de 20 metres d'altura davant de la capella baptismal i, a l'altre costat, davant la capella del Santíssim, una teiera on cremi el foc de l'Eucaristia; tot això és exposat en un estudi de dibuix de l'any 1916. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».

Introducció

2008-06-11T09:35:00.005+02:00

De bon matí vam quedar a la parada de la Sardana per agafar el tranvia i anar fins a Palau Reial, on hi agafarem el metro linia3, fins a Calalunya. Quan vam arribar ens esperaven els professors davant la font de Canaletes on començariem el recorregut.

Entrevista a un turista

2008-06-10T16:48:00.007+02:00

S- Hi, good morning. Can we make you some questions, please?
We are doing a final course project and we need to ask some questions to a turist.

T- Yes of course, no problem! You can begin!

S- Thank you very much. What's your name?

T- My name is Chris.

S- O.K. Chris, how old are you?

T- I'm twenty-two.

S- Where are you from?

T- I'm from Amsterdam, Holland.

S- Do you like Barcelona, Chris?

T- Oh yes,I love it,I like a lot.

S- How long do you want to stay in Barcelona?

T- I will stay for a week.

S- what do you like of Barcelona?

T- Oh! Firstly the food,I love Spanish food. Also,I love the monuments and the architecture: Gaudí, Gotic area, churches, cathedrals...

S- have you gone to the beach?

T- Not yet,I want to go to Sitges tomorrow.

S- O.K. It's all Chris, thank you very much.

T- Bye, bye boys, good luck!

BARRI GOTIC

2008-06-10T12:00:00.001+02:00

La plaça de Catalunya és el cor de Barcelona:
A dalt de l'edifici d'un important banc es troba la representació d'un deu grecoromà. Només mirar cap a dalt de l'edifici es veuen les escultures del grecoromans. Aquesta representació es Mercuri o Ermes, l'hem reconegut per la seva forma. Es reconeix fàcilment perquè te una cama cap endarrere.
De l'actual cor de la ciutat el de la ciutat antiga. Hem fet un viatge al passat de Barcelona i ens maregem i uns perdem per aquest laberint perfectament estructurat que es diu Barri Gòtic.
Abans d'iniciar el recorregut, ens podem acostar a la cantonada amb les rambles on hi trobarem una escultura. Aquesta escultura esta dedicada a Catalunya y a Francesc Macià, president de la generalitat de Catalunya, on també hi ha una inscripció que diu així:
''Així heu de voler Catalunya com tantes vegades jo l'he promesa al poble: Políticament, lliure, socialment justa, econòmicament prospera i espiritualment gloriosa.'' Data: 1932

Glossari

2008-06-10T11:48:00.008+02:00

Detritus: participi de detraere 'gastar per fregament, esmicolar', der. de tererer
claustre:Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc.
Necròpoli:
Llòbrec: pròpiament pres del cast. lóbrego, ajudant-hi la mala accentuació del topònim Vall-llòbrega, que ha estat sempre Vall-llobrega i té una etimologia diferent de la de l'adj.
criteri: Norma per a jutjar una cosa.
deixebla:
cura: tenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal. Posar poca cura a escriure correctament
sinagoga: Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l'època postexílica
timpà: Membrana de l'orella dels cordats.
gàrgoles: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc, d'un edifici.
Esmunyiu: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor
Emblemàtics: Relatiu o pertanyent a un emblema.
Eixam: Grup nombrós d'abelles, compost d'una reina, obreres i abegots, que surt d'un rusc per construir una nova colònia.
Orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.
Munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses. A l'aplec hi havia una munió de gent.
Policromades: Policrom.

2008-06-10T11:40:00.000+02:00

Després d'observar aquest monument, vam anar en direccio al Hard Rock Cafè, on hi ha un carreró molt petit que, encara que no ho sembli, te una sortida al fons a la esquerra. En aqui vam trobar una plaça molt maca que va ser anomenada Ramón Amadeu (1745 -1821) que va ser un conegut escultor español. Ara que hem presentat la plaça, podem començar a observar la esglesia de Santa Ana que tenim davant: un claustre de estil gòtic català que te un pou com epicentre, amb una gran varietat de vegetacio que ho envolta. Encara que no vam poder entrar perque hi era tancat, vam poder observar la filera d'arcs que envoltaba tot aquest paisatge.
Seguint per el Passatge Duc de la Victòria, al fons, vam girar cap a la dreta, i desprès, de nou, a la dreta. Estàvem al carrer de Portaferrissa, que rep aquest nom per que a la època medieval era una porta d'entrada a la ciutat, i era la única porta de ferro ja que les demés eren de fusta. Una miqueta abans d'arribar al final de Portaferrissa en direcció Rambla, hi ha un petit, estret i llòbrec carrer que rep el nom de Petrixol, un dels mes típics i entranyables. Fa molts anys, però molts de veritat, s'amagaven enginys i passions darrere d'aquests balcons. D'aquella epoca n'ha quedat un cert regust per l'art i pel bon gust en moltes d'aquestes botigues.

2008-06-10T11:30:00.001+02:00

El carrer de Petrixol estaba ple de rodolins en rajoles, nosaltres ens vam apuntar tres que deien així:

· ''Ací la mare de deu ens diu que el temps passa lleu. ''
· '' Admireu de sola sol el carrer de petrixol. ''
· '' De les cabres el ramat ja no embruta l'empedrat. ''

També vam fer esment d'alguns dels personatges cèlebres relacionats d'alguna manera amb aquest carrer. Alguns d'ells eren aquests:

· El Rd.Doct Antoni Campillo i Matheu. 1698-1779.
· Montserrat Caballé. 1950.
· Sr. Dalroau veí simbòlic de aquest carrer.
· Àngel Guimerà, poeta i dramaturg. 1847-1924.
· A. Antònia Cali i Güell- poetessa -. 1856-1909.

Caminant tot aquest carrer, arribem a la plaça del pi, que rep aquest nom perquè hi predomina l'església del pi, amb el seu estil arquitectònic gòtic preciós.

2008-06-10T11:10:00.000+02:00

A continuació vam passar pel carrer Banys Nous, que rep aquest nom per que, antigament, a les cases no hi havien banys i la gent venia a rentar-se en aquest carrer. Hi predominen les botigues d'antiguitats i hosteleria que segurament no les trobarem al nostre barri.
Uns metres mes avall hi ha una cruïlla de quatre carrers. A l'esquerra comença el carrer del Call. Al carrer de Call esta la part antiga de la muralla de Barcelona, es nota molt en la fachada de la paret per que hi ha trossos que sobresurten molt.
La plaça del carrer Sant Felip Neri es rectangular amb una font al mig de sis costats que l'envolten. L'estil d'aquests fanals es d'estil romànic, abans els vam veure en el carrer Bertellans i la diferencia que tenen aquest dels altres es que son elèctrics. La fachada de la plaça esta plena de impactes de bala.
Despres vam anar cap a la Plaça Garriga i Bachs que hi ha un monument que esta dedicat a: p. Gallifa: el Dr. Joaquim pou. D. Juan Massana: D. salvador Ablet D. José Navarro: D. Pedro las Tortras D. Svilar Portet: y: Don Ramón mes van sacrificar la seva vida per deu i per la pàtria y per el rei la ciutat agraïda. Enalteix aquí per perspectivament la seva memòria. MCMXXIX: 1929

2008-06-10T11:00:00.000+02:00

Després anant cap el Palau de la Generalitat podem dir que conecta el palau de la generalitat amb la casa dels Canonges
A continuació vam anar cap el portal de la pietat de la catedral i el que hi havia representat era una verge agenollada aguantant a un Jesús i gent per el voltant. Va ser construïda l'any i l'estil arquitectònic al qual correspon es gòtic.
''Nascut al cor de Barcelona a rebut homenatge a la ciutat de tot Catalunya. Les corporacions artistones es complauen a recordar-ho. 1935.''

La casa dels Canonges estava al costat de l'església i rep aquest nom per que era tradicionalment com una residència privada del president del govern català. I també es sol utilitzar per hospedar visitants il·lustres. Ells eren sacerdots vinculats a la catedral i es dedicaven a practicar-ho.

2008-06-10T10:30:00.000+02:00

06Després vam anar cap el temple romà i les columnes que conserven diem que a l'any 1935 es realitzaven les excavacions i el van transportar i no va ser fins el 1956 que es van iniciar els treballs definitius del trasllat. La identitat que acull actualment aquest edifici es un centre excursionista i hi ha gent que hi viu. La placa que hi ha al mur indica l'altura respecte al mar.
Mes endavant al palau de Lloctinent, primer de tot direm que es un Lloctinent, i dit hi així podem dir que es un lloc tenent. Les funcions que feia aquí a Catalunya era que tenia un càrrec molt important que era que feia la documentació medieval de la corona de Aragó. I fins l'any 1994, era la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, per que també era un palau per els virreis.
Si resseguim acabarem a la plaça del rei, i si ens esmunyim fins al final de la plaça, acabarem en un edifici molt alt, com una torre. D'aquí estant podrem observar-la bé, la plaça, tan bé com per indicar que els noms dels edificis històrics que l'envolten son el museu d'història de BCN, el arxiu de la corona de Aragó, Capella Santa Àgata i el Palau Major. I que la seva funció que tenia el Saló del Tinell a l'edat Mitjana era la sala del tro. I el fet històric que es va produir en aquesta plaça durant el regnat dels Reis Catòlics, diuen que Colon es va reunir aquí amb els uns reis, però això es l'ho que diuen però no es segur.

2008-06-10T10:10:00.000+02:00

El carrer de Verguer, que fa referència al que justiciava i una Vergueria que era on es feia justícia. I l'expressió cor polític que vol dir que vol dir que era on es concentrava la política.
A la Plaça Sant Jaume li diuen el cor polític de Barcelona perquè es troba l'Ajuntament i la Generalitat.
Paral·lel al carrer on hem vingut hi ha el de Jaume I, que ens deixarà a la plaça de l'Àngel. Com hem comprovat, per aquí passa la via laietana. Y ara, es clar direm qui eren els laietans, doncs éren tribus Iberas que vivien en Laitena Litoral, Mataró.
Aquest carrer de l'argenteria era l'antic carrer del mar s'hi establiren les mes antigues famílies dorfebres de la ciutat. Els números 64-66, hi ha una placa a la façana que hi diu: ''De mare gitana d'obrera estil i de lleis nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic ben noble en el centenari de l'arribada al moll.'' I fa referència A Joan Salvat Papasseit.
L'esglesia de Santa Maria del Mar va ser contruida en el segle IX, amb el seu estil arquitectònic Gotic peculiar.

2008-06-10T10:00:00.000+02:00

Vam donar la volta a l'església i vam veure que hi havia com una plaçeta i a la banda del carrer hi ha com una barana de marbre. Calia que ens situéssim dins de la plaçeta per poder comprovar que era el fossar de les moreres. El fossar de les moreres era un cementiri hi havia una inscripció en el mur de marbre que diu:
''No s'hi enterra cap traïdor: fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor. Als màrtirs de 1714. ''
L'any 1714 va succeir una guerra entre la gent d'aquí i d'un rei. Els màrtirs del 1714 eren els morts de la guerra. El peveter es va inagurar fa com 3 anys. Els veïns i comerciants del barri al principi no els agradava però com ja fa temps que l'han ficat doncs ja els hi dona igual.
Vam parar atenció que hi havia una petita església, i al costat el carrer d'Assaonadors, la professió dels que treballaven d'Assaonadors era que assaonaven pells.

A l'altre banda de l'església, trobareu el carrer Carder, que la seva funció era cardar la llana.
Per acabar vam anar pel carrer de la mare de deu del Pilar, fins arribar al carrer de Sant Pere mes Alt, on a mes de trencar a mà esquerra, fins arribar al Palau de la música Catalana. Mentrestant vam observar l'ampliació que s'ha inagurat recentment.
El estil del palau de la música és art noevau, l'arquitecte es Lluis Domenech y Montaner, el nou edifici rep el nom de petit Palau. S'ha ampliat perquè les actuacions s'han ampliat.

Passejant pel Barri Gòtic

2008-06-09T21:55:00.000+02:00

Sagrada família acabada (vista 3D)

2008-06-09T21:52:00.001+02:00

Barcelona video turístic

2008-06-09T21:47:00.004+02:00

Montjuïc

2008-06-09T16:23:00.011+02:00

Introducció: Quedem tots els components del grup en la rambla, on viu el Carlos, quan vam estar tots vam agafar la moto, carretera de Collblanc fins a la plaça Espanya on havíem quedat amb els professors. Quan passem llista ens dirigim a fer l'itinerari. Quan vam acabar l'itinerari vam fer temps prenent-ens una coca-cua en un restaurant i quan vam acabar ens dirigim cap a l'estadi de Monjuïc que havíem quedat a les 12. Acabat l'estadi ens vam anar cap a casa.

CAIXA FORUM

Casimir Casaramona va ser un Industrial cotoner especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles. Al 1908 va decidir traslladar la seva fabrica a Montjuïc, el que avui en dia es la seu de Caixa Forum. Als anys 40 la fabrica Casaramona es va convertir en caserna de policia. Actualment les sales d'exposicions ocupen les antigues naus de texir. Les coleccionsd'art contemporani de la fundacio la caixa s'hi exiveix en forma de mostres temporaneas.
Les exposicions que s'hi exiveixen ara son: Amazònia de sol a sol, Treinta anys d'art abstracte xines, Mart-Terra i Alphonse Muda.

PALAU NACIONAL

Aquest museu es el de l'art nacional de Catalunya que consta de difrents tipus d'obres con pot ser de l'estil Gotic, Renacentista, Romanic o Barroc entre d'altres.
El 1990 es va restablir les col·leccions de l'antic Museu d'Art de Catalunya i del Museu d'Art Modern, i es nombrat museu nacional. Nació en 1990 con la unión de las colecciones del Museo de Arte Moderno, creado en 1945, y el Museo de Arte de Cataluña, inaugurado en 1934.
La gran font esanomenada con a la Font de Montijuïc l'element principal d'un conjunt de jocs de llum i aigua que es desenvolupa en tot l'eix des del Palau Nacional fins a la Plaça d'Espanya, que inclou cascades i estanys i, en la part inferior, fileres de columnes lluminoses a banda i banda de l'avinguda, avui dia substituïdes per sortidors il·luminats de proporcions semblants i de manteniment més senzill.

ESTADI DE MONTJUIC

Va ser projectat per l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat en l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona. L'Estadi de Montjuïc, cridat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en honor al que anés president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys es troba situat en la muntanya de Montjuïc, en la ciutat de Barcelona. El esdeveniment mes important que s'ha fet a aquest edifici va ser les seves Olimpiades de 1992.

PALAU SANT JORDI

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït en motiu dels Jocs Olimpics de 1992. Va estar enllestit l'any 1990, dos anys abans de l'esdeveniment. El seu arquitecte va ser el japonès Arata Izosaki.
Capacitat: des de 13.000 a 17.000 espectadors
Superficie total: 4.400 m2.

FONT FAMOSA

Baixant de la Font del Gatuna noia, una noia;baixant de la Font del Gatuna noia i un soldat.Pregunteu-li com se diu,Marieta Marieta;pregunteu-li com si diu;Marieta del ull viu.

TEATRE GREC

El Teatre Grec de Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, no és pas una construcció feta pels antics grecs. Va ser dissenyat i construït l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a Barcelona. L'arquitecte que el va dissenyar va ser Ramon Reventós. Se celebren representacions artístiques de forma esporàdica, especialment a l'estiu. La resta de l'any, està en un estat que ben bé es pot qualificar de semi abandonament.

FUNDACIÓ MIRO

Joan Miró i Ferrà es un pintor, escultor, gravador i ceramista català. La Fundació Joan Miró està situada a la ciutat de Barcelona i posseïx algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català. Compté més de 10.000 peces entre pintures, escultures i tapissos. La col·lecció es completa amb diversos dibuixos i esbossos. Aquest edifici va ser construit al 1975. Les exposicions que la formen son 2, la permanent que es la de Joan Miro i la temporal que canvia casa 4 mesos.

JARDINS DE MOSSEN CINTO

Los Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, ubicados en plena montaña de Montjuïc, a pocos pasos del Estadi Olímpic.

GINKGO BILOBA

El Ginkgo biloba conocido también como árbol de los cuarenta escudos, es un árbol único en el mundo, sin parientes vivos. Contiene una única especie, el Ginkgo biloba que constituye uno de los mejores ejemplos de relicto o fósil viviente conocido. De las hojas del ginkgo se obtiene un extracto que posee flavonoides (ginkgoloides y heterósidos) que al ingerirse aumentan la circulación sanguínea central y periférica, y como consecuencia se hace más eficiente la irrigación de los tejidos orgánicos.

ESTRUCTURA DE LA NOIA
La naia es pot veure que porta una lliris a la ma.
Bonica es la rosa
Mes ho es el ram
Mes ho es el lliri
Que floreix tot l'any.

Rambles

2008-06-09T12:36:00.006+02:00

De punto de partida tomamos la parada del tram de la Sardana. Donde cogemos el tram hasta la parada de Palau Reial, donde hacemos transbordo y cogemos la línea tres del metro (verde). Bajamos en la parada de Catalunya, donde salimos al comienza de la rambla, justo al lado de la la fuente de Canaletas. Al llegar leemos la dicha que tiene: “Si bebeu aigua de la font de Canaletes sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us aneu tornareu sempre”. Que quiere decir que quien es de Barcelona se tiene que sentir Barcelonés siempre, esté donde esté.
La rambla de Barcelona está complimentada por las siguientes ramblas:

- Rambla de Canaletes
- Rambla dels Estudis
- Rambla de Sant Josep
- Rambla dels Caputxins
- Rambla de Santa Mónica
- Rambla de Mar

Después de pasar lista iniciamos la caminata hacia el museo MACBA, dónde se exponen obras de arte contemporáneo. Son obras que destacan por su sencillez pero a la vez por su peculiaridad. Después de dar alguna que otra vuelta y preguntar a la gente, llegamos a una Iglesia dónde un buen hombre nos ayuda a concretar fechas históricas sobre dicho monumento. Además nos indica el camino para seguir nuestro recorrido hacia Puerta Ferrisa.

Al adentrarnos en la calle Puerta Ferrisa observamos unas fuentes con unos mosaicos y unas explicaciones que nos llaman la atención. Puerta Ferrisa era una de las puertas de la segunda muralla de Barcelona construida en el siglo XIII.

Luego decidimos ir a un punto de información para coger folletos sobre los diferentes monumentos, y dio la casualidad de que la lado se encontraban unos gigantes, con quienes nos hicimos una foto de grupo.

Como la temperatura subía decidimos pasarnos por la boqueria, dónde observamos que los productos tenían una muy buena calidad. Vamos a ver al fachada del Liceo y después vamos a la Universidad Pompeu Fabra. Más tarde vamos a visitar las Drasanas dónde buscamos una sombra y decidimos descansar.

Nos dejamos llevar hacia el puerto y después volvemos al punto de control, la Universidad Pompeu Fabra.

Decidimos comer allí y después regresamos a casa.